Moneda medieval que valia 2 diners. Diners en general. Peça de fusta que es transporta en rai. Mesura de capacitat per a rom i aiguardent, emprada a Menorca, equivalent a una quarta part de lliura menorquina. [...]

Dret que es paga per a passar el riu amb una barca. Dret d'origen medieval exigit pel fisc o pels senyors jurisdiccionals per la utilització d'un servei públic de barca per a travessar un riu.  [...]

Moneda de valor doble de qualsevol moneda d'or, especialment el doble escut. Moneda d'or almohade de valor i pes de 2 masmudines. Moneda castellana medieval d'or, de pes i llei semblants als de les dobles almohades. [...]

Tauler quadrat dividit en seixanta-quatre compartiments quadrats disposats formant vuit rengles de vuit compartiments cadascun, alternativament blancs i negres o de dos altres colors, en què es juga als escacs i a dames. Instrument cordòfon medieval de teclat molt primitiu. [...]

Casa d'estiueig situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí. Casa de camp de l'època romana. Gran casa rural que constitueix el centre d'un extens domini amb una explotació agrícola i ramadera, sovint d'origen medieval o antic. [...]

Conjunt de bèsties reals o fantàstiques. Obra medieval al·legòrica o moralitzadora que descriu les bèsties i llurs costums. Gènere poètic aparegut modernament consistent en la tipificació de personatges humans per mitjà de la descripció d'animals [...]

Dignitat de cònsol romà. Temps que durava aquesta dignitat. Càrrec de cònsol. Oficina d'un cònsol. Tribunal d'origen medieval per a entendre en els afers comercials de mar i terra. consolat de mar Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers [...]

. Moneda medieval francesa d'or o d'argent.  [...]

Relatiu a les pedres, especialment a les inscripcions gravades en pedra. Que té la concisió pròpia de les inscripcions. Un estil lapidari. Una frase lapidària. Persona que té per ofici tallar, polir i gravar pedres i gemmes. Obra medieval que descriu les pedres precioses i [...]

Que en una sèrie en té cinc davant seu, el que fa sis. Que és una de les sis parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Cinc sisens, 5/6. Casteller del sisè pis d'un castell humà. A l'època medieval, terç de croat d'argent equivalent a 6 [...]